
Hi ha un punt en la personalitat de
Joan Laporta que el fa ser molt innocent i alhora feble. Apunto aquesta sentència, que no atenuant, per tal que es tingui en compte, i la gent que el coneix estarà d’acord. Segur.
Ja han passat uns dies del nou episodi de
Laporta. Un nou cas
Laporta. No serà l’últim. Divendres que ve,
Laporta protagonitzarà a
Vic el tancament de la campanya a favor de les consultes d'autodeterminació, convocades a 170 municipis catalans per al pròxim 13 de desembre.
El
Barça va guanyar fa dos diumenges el clàssic contra el
Madrid (1-0) i
Laporta va acudir a un local barceloní (
Luz de Gas) freqüentat sovint per ell. Allà, va coincidir amb molta gent, també del canal
GOL TV i del canal televisiu
Intereconomia, que el dia abans havia traslladat el seu programa esportiu
Punto Pelota i els seus col·laboradors per aconseguir un rècord en fer una tertúlia que durés 23 hores.
A
Luz de Gas,
Laporta es troba com a casa seva, també gràcies a una targeta exclusiva, de la qual gaudeixen alguns escollits a la ciutat, i que li permet consumir sense abonar ni un duro. Bé, aquestes coses passen; alguns hem de suportar la mirada desafiant del segurata de torn, que ens intimida i ens voldria matar, i d’altres gaudeixen de les prebendes que permet, per exemple, un càrrec com el de president del
Barça.
A
Luz de Gas, insisteixo,
Laporta anava sobrat. Com hagués anat jo i tot culé que aquella nit ens ho vam passar en gran al
Temple veient el nostre equip guanyar i recuperant el lideratge.
Laporta no va fer res estrany que no hagi fet en el mateix indret en d’altres cops, la qual cosa no vol dir que ser reiteratiu en una rucada, no deixis de ser un ruc, qualificatiu que s’escau perfectament en el cas del president barcelonista.
Laporta es va trobar molt còmode. Excessivament còmode, inclús amb aquells que van veure l’oportunitat temps després de captar amb les seves càmeres unes instantànies amb les que podrien fer l’agost. El problema per a
Laporta va ser que no només va ballar amb la més lletja, sinó que aquesta, a més a més, anava predisposada a fer-li mal.
Insisteixo que des del meu punt de vista,
Laporta ha perdut els estreps fa molt de temps, no calibra les derrapades que fa i el mal que li reporten i, el més important, el desprestigi que està provocant a la presidència del
Barça.
No crec que el cas s’hagi de quedar en jutjar, si és que jutgem, en el comportament d’un personatge que s’ho passa bé en un local públic i representa el que representa. Per a mi, el cas greu és que
Laporta ara mateix ha perdut el nord. Dic això, perquè em sembla que està en aquell instant que se la porta fluixa tot i que li rellisca el que pensin d’ell. No és correcta aquesta actitud, perquè s’allunya perillosament del càrrec que representa.
A mi no em fereix especialmente ni m’incomoda molt que embogeixi per guanyar el
Madrid. El que em preocupa és que no tingui la lucidesa de què ho està fent en un lloc públic, que sap el que l’envolta (sí, coneixia que hi havia gent d’
Intereconomia) i que no tingui un punt d’equilibri per projectar la seva derrapada en un escenari mediàtic al dia següent. Això és el que em preocupa. Que pensi que se la porta fluixa tot perquè ja s’ha construït un missatge autoprotector que arrenca de l’aberració de la caverna mediàtica i que hi ha gent que no suporta el 2-6 o el triplet. És clar que hi ha caverna mediàtica, i tots la coneixem, la mateixa que ha convidat
Sandro Rosell a una ponència aquest dijous, i que el madridisme encara no ha paït l’
enculada que els vam fer l’any passat, però això no no es pot agafar com excusa per justificar una actitud pròpia d’un eixelebrat.
Laporta no es comporta bé i ha de saber que les seves accions podem embrutar la imatge del president del
Barça i de la pròpia entitat.
Si
Laporta es troba en un estat d’eufòria, ha de conèixer de qui està envoltat, quins interessos té qui l'envolta, quin grau de fiabilitat té i qui mal ús pot fer de la informació.
Em sembla patètic que
Laporta s’exposi davant d’una càmera amb flaix i no se li desperti l’interès per saber qui hi ha al darrera. Si d’això no aprèn que les festes han de ser privades i amb gent de confiança, és que aquest paio s’ha begut l’enteniment.
D’aquests fets s'han derivant uns altres, els més importants dels quals per a mi han estat la sorpresa que alguns periodistes i mitjans han mostrat per la poca rellevància que ha tingut en la premsa catalana les foto robades per part de
La Gaceta, diari de l’extrema dreta del grup
Intereconomia, i per altra banda la crisi que han viscut alguns informadors catalans davant el dubte de donar o no corda a la informació que se’n deriva.
Del primer cas, crec que cadascú a casa seva sap el que ha de fer i que és realment preocupant que sempre són els mateixos indignes que es preocupen per les mateixes coses: quan publiquen merda es pensen que tots hem d’ensumar-la i alhora escampar-la encara més.
En el segon cas, ho tinc clar: el periodista no té el dret a la informació. Aquest dret només pertany a l’audiència, al públic, a l’opinió pública. Per tant, encara que sembli una contradicció, crec que l’afició del
Barça, els seus socis, i el públic català en general, ja que
Laporta es vol projectar en l’àmbit polític, han de conèixer el comportament del president del
Barça. Encara que dolgui. I, de veritat, ha dolgut.